Monastir de Veruela

El monestir cistercenc de Santa María de Veruela es troba en una petita vall formada pel riu Huecha, el naixement del qual es troba molt a prop del monestir. El document més antic referit a la fundació del monestir data de l'any 1145, i la construcció del cenobi actual havia de ser molt avançada l'any 1171. Després de diverses etapes d'esplendor i altres de progressiu abandonament, la Desamortització de Mendizábal (1835) va provocar l'abandonament del mateix. Tret l'edifici a pública subhasta el 1844, la Comissió central de Monuments artístics de Madrid va reclamar la seva conservació i va impedir la seva licitació, salvant-lo de la seva total destrucció i convertint-se en la meta de nombrosos viatgers romàntics entre qui van destacar els germans Bécquer. A la Junta de Conservació que el va preservar des de 1845, va seguir la tutela de la Companyia de Jesús que allà es va instal·lar amb un noviciado des de 1877 fins a 1973, amb la sola interrupció de l'expulsió durant el Govern de República i la Guerra Civil (1932-1939). El 1976 l'Estat espanyol el va cedir en usdefruit a la Diputació de Saragossa per a la seva rehabilitació i conservació.

El monasterio cisterciense de Santa María de Veruela se halla en un pequeño valle formado por el río Huecha, cuyo nacimiento se encuentra muy cerca del monasterio. El documento más antiguo referido a la fundación del monasterio data del año 1145, y la construcción del cenobio actual debía estar muy adelantada en el año 1171. Tras diversas etapas de esplendor y otras de progresivo abandono, la Desamortización de Mendizábal (1835) provocó el abandono del mismo. Sacado el edificio a pública subasta en 1844, la Comisión central de Monumentos artísticos de Madrid reclamó su conservación e impidió su licitación, salvándolo de su total destrucción y convirtiéndose en la meta de numerosos viajeros románticos entre los que destacaron los hermanos Bécquer. A la Junta de Conservación que lo preservó desde 1845, siguió la tutela de la Compañía de Jesús que allí se instaló con un noviciado desde 1877 hasta 1973, con la sola interrupción de la expulsión durante el Gobierno de República y la Guerra Civil (1932-1939). En 1976 el Estado español lo cedió en usufructo a la Diputación de Zaragoza para su rehabilitación y conservación.

Porta i torre del homenatge Passeig de accés Portada de la església abacial (s. XII) Portada de la església abacial (s. XII) Campanari amb pegat mudejar Acces a la església abacial Església abacial (ss. XII-XIII) Capçalera de la església abacial Claustre Claustre Claustre i acces a la sala capitular (s. XIII) Lavabo ( s. XIV) Detall del claustre Detall Sala capitular Refectori (s. XIII) Dependencies del monasteri nou Porteria del monasteri nou (ss. XVI-XVII)